Blog 7


  • El niño de Marte...Una bona pel.licula de'n Jhon cusak.

    De el El niño de Marte

    “Estamos aquí:

    - Compuestos de cientos de átomos que formaron parte de millones de otros organismos antes que nosotros.

    - Sentados sobre este planeta con un núcleo de hierro líquido.

    - Sujetos por una fuerza que tanto te molesta, llamada gravedad.

    Mientras damos vueltas al sol a 107.000 Km/hora y atravesando la Vía Láctea a 950.000 Km/hora en un universo que podría estar persiguiendo su propia cola a la velocidad de la luz.

    Y en medio de esa actividad frenética, conscientes de nuestra desaparición, que es un modo elegante de decir que todos vamos a morir, nos buscamos los unos a los otros. A veces por pura vanidad, a veces por razones que aun eres joven para comprender, pero muchas veces, nos ayudamos sin esperar nada a cambio.

    ¿No es extraño?

    ¿No es raro?

    ¿No es bastante raro?

    ¿Para que narices quieres ser de Marte?"

  • Palma, ciutat antitaurina.

    El PSM-EN demana que Palma sigui una ciutat antitaurina
    psmpalma | 21 Gener, 2010 14:16

    L`agrupació del PSM de Palma considera que és el moment oportú per dur el debat a les institucions. Iniciaran una sèrie de reunions amb les entitats que més han treballat aquest tema per traslladar les seves iniciatives al marc parlamentari, especialment a l`Ajuntament de Palma. Els nacionalistes d`esquerres recorden que les Canàries varen prohibir les `corridas de toros` fa 18 anys per la desafecció que hi havia. `La cura i protecció dels animals ha de ser premisa per una societat modena com Palma` conclouen els nacionalistes

  • Un Estat per a les illes

    Un Estat per a les Illes Balears (article UH)
    tonialorda | 06 Novembre, 2009 09:27

    Els illencs necessitam un Estat per defensar els nostres interessos, la cohesió i les senyes d'identitat.

    La davallada dels esquifits pressupostos de les Illes Balears, en un moment crític; veure com la nostra renda per càpita ja és inferior a l'estatal; i els processos de consultes populars sobre la independència de Catalunya, ens han de suscitar una reflexió de fons.

    El nacionalisme català ha renegat, exhaust, d'afaiçonar Espanya i cerca altres camins. El referèndum d'Arenys ha resultat un revulsiu comparable a l'efervescència sobiranista dels 90, la de les independències bàltiques, que capitalitzà ERC, un partit que, amb els anys, ha convertit la proclama independentista en un mantra ritual, inofensiu. Tanmateix, l'efervescència torna, però ara la protagonitzen multitud de plataformes que malden per incloure un referèndum en l'agenda, i van de ver. De fet, ja han promogut una iniciativa legislativa popular a favor d'una llei d'autodeterminació... però la Mesa del Parlament no n'autoritzà la tramitació. Si són capaços d'activar els desencisats i sumar totes les energies, de reagrupar-les, pot haver-hi sorpreses

  • Prou d'agresions ligüístiques

    http://www.esdiari.com/16945-loficina--%20dret...

  • I sens parar de lluitar

    Jo vull esser capità
    dels desheredats del món
    i amb els morts de fam anar
    pertot... No m'importa a on.
    Despertar amb els meus crits,
    tremolant a la serena,
    tots els que estan adormits
    conformats i panxa plena.
    I vull que sia ma llança
    el llamp que en tots els combats,
    il·lumini l'esperança
    de tots els desesperats.
    I sens parar de lluitar,
    cercant ales pel meu vol,
    morir sense doblegar
    els genolls, mirant el sol.

    (Pere Capellà)

  • Desolació

    Desolació (Joan Alcover)

    Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir,
    que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta;
    mes branques una a una va rompre la tempesta,
    i el llamp fins a la terra ma soca mig-partí.

    Brots de migrades fulles coronen el bocí
    obert i sens entranyes que de la soca resta;
    cremar he vist ma llenya; com fumerol de fesa,
    al cel he vist anar-se'n la millor part de mi.

    I l'amargor de viure xucla ma rel esclava,
    i sent brostar les fulles i sent pujar la saba,
    i m'aida a esperar l'hora de caure un sol de conhort.

    Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca:
    sens jo, res parlaria de la meitat que em manca;
    jo visc sols per plànyer lo que de mi s'és mort.


    Joan Alcover

  • Aquest horabaixa

    Aquest horabaixa
    volia sortir al carrer
    quan els carrers
    han tornat negres
    quan la pluja i el vent
    colpejaven la persiana
    i deixar que el vent
    s'en portas tot el dolent
    que hi ha dins meu
    i que l' aigüa de pluja
    me netejas l'anima
    Aquest horabaixa
    l'aigüa netejà el carrer
    he quedat dins casa,
    en passar la tempesta
    he obert la persiana
    no se'n portà el dolent
    que hi ha dins meu
    ni m'ha netejat l'anima
    Aquest horabaixa
    no he sortit al carrer.