rogervid
hombre - 21 años, Terrassa, España
Blog 25
CATALÀ:ben vinguts al meu blog aqui escriure coses meves si no us agraden no llegiu, no es obligatori, us aviso escric en català pq ho sóc
ESPAÑOL: bienvenidos a mi blok aqui escribiré en catalán por que lo soy, si no os gusta no leais y punto, OK? 
-
la princesa perdida
Esta era una princesa que estava harta de la vida en el palacio, ella queria ser más independente, más libre, más...
Un dia decidió escaparse de casa (bueno, el palacio) cogió el helicóptero real y empezó su viaje...
toda sola, pero no tenia miedo, tenia la esperanza de encontrar algo mejor...
Por ser la primera vez que lo pilotaba, lo hacia muy bien, (ya que a ella sólo la dejaban montar a caballo, y subir a la limusina)
pero se le acabó el combustibel, en eso no se había acordado y el autogiro empezó a caer, ella, pero pulsó el botón de salida de emergencia, y cayó con la silla hasta la tierra de una isla, más bien en el medio de la selva...
Por allí pasaron unos nativos que al verla caer del cielo se pensaron que era la reina de la profecia milenaria de su cultura, era igual que un angel caido del cielo y la hicieron reina de su pueblo...
pasó de ser una princesa perdida a una reina de un lugar mistíco y perdido...
Pero allí también la trataban igual que en su país, y decidió escaparse con el chico al que amaba, el tambien la queria, su amante era un moreno nativo, alto, de ojos negros intensos, de echo era el primero que la vió y des de ese momento empezó el amor... y se fueron a empezar de zero otra vez...
en otro lugar... -
POEMA EROTICOROMANTIC
Això es un POEMA EROTICOROMANTIC us aviso
(Si fereixo la sensibilitat d'algú que no ho llegeixi)
per a majors de 18 anys si cal ensenyeu-me el DNI
després no em digueu que no us he avisat
a lo millor es una mica masclista però no ho se
Made By RogerVidal Guix
dedicat a: . . . (nom de la noia)
M'agradaria . . .
M'agradaria ser un fill teu acabat de néixer
x poder beure la llet de les teves mamelles . . .
M'agradaria ser crema solar
x fer un massatge en el teu cos daurat . . .
(Ja se que alguns no fan rima però que hi farem)
M'agradaria viure a l'edat mitjana
x presentar me cortesament . . .
(Encara que sigui una mica cutre sempre ho he volgut dir madmoseille)
M'agradaria ser un pintallavis . . .
x poder notar els teus llavis dolços i humits . . .
M'agradaria ser el teu gos
x passejar amb tu cada dia. . .
M'agradaria ser aquell xampú que t'agrada tant a tu
x poder tocar el teu cos finet i nu . . .
M'agradaria ser un guardaespatlles
x protegir te i que ningú et pogués fer mal . . .
M'agradaria ser un paraigües
x aixoplugar te i que no tinguis fred
M'agradaria ser vent
x poder te aixecar les faldilles . . . si es que en portes (perdona )
(potser m'he passat )
M'agradaria ser el teu ginecòleg
x saber més coses del teu cos . . .
M'agradaria fer l'amor amb tu
com mai ho ha fet ningú . . .
(vull dir, fer ho millor que tots els al3)
M'agradaria ser el teu peluix
x rebre les teves abraçades amb afecte
M'agradaria ser un xiclet per poder me passejar
x la teva boca donan te plaer. . .
M'agradaria ser tot però no puc ser res Només en somnis . . .
quant em desperti tu no hi seràs ... pero si m'acceptes . . .ja no em despertare sol, tu també i seràs amor meu . .. tu pots
cambiar el meu desti, la meva vida, el meu cami,
la meva felicitat, si t'he convençut quedem algun dia?,
un dia pago jo, el següent tu i el tercer cadascú lo seu,
si no vols, només serem amics ves que hi farem !!
si no vols sortir amb mi com a minim em podríes fer un favor?
el favor es: ensenya'm a lligar ja se que
és una cosa una mica estranya i que potser no t'ha passat mai aixó però no et podries enrecordar dels teus ex's
(el que siguin) no cal que em diguis el seu nom només vull que m'ensenyis les tecniques que van fer servir per seduir-te,
lligar-te etc . . . t'u m'espliques la teoria i jo faig la practica
tu m'observes i després em dius com ho he fet. Si gracies a tu
trobo algú que m'estima et puc
pagar pel que m'has ensenyat però (si no vols ja em guardo els
diners) mercy madmoseille
I si vols sortir amb mi, aleshores oblidem-nos
de tot aquest rotllo!! perque ja no em caldrà
però si no vols ni sortir ni ajudar-me em faré :
donant d'esperma i aixi com a minim tindre descendencia
o . . . ja m'espavilaré tot sol no et pensis que ara em suicidaré
perque no has volgut sortir amb mi no em penso suicidar
perque encara sóc jove i a més sóc unic i en perill d'extinció
no es per presumir però no en trobaràs cap com jo (vull dir de la meva
manera de pensar, que dibuixi igual que jo,
que es digui exactament igual que jo per aixó penso que
tots som unics i en perill d'extinció, avans ja t'he dit que no m'agrada fardar)
i encara que el trobessis perque amb ell si i amb mi no?
(potser aqui he estat una mica gelos de mi mateix
bueno, ja em contestaràs no cal que ho facis ara pensat-ho bé peró sigui l'opció que sigui no m'ignoris contesta'm
plis necesito una resposta estimada madmoseille . . .
vos sois mi gran amor, y como diria en cocola para los altos para los bajos
para las chicas para los chicos para todos sobre todo para los enamorados
Firma : el amor
em pots contestar a qui mateix o en directe o a rogerchan2@hotmail.com
quan ho haguis llegit torna-mho es de "Huelva" si vols et pots quedar una copia . . .
di la verdad aunque me duela la podre aguantar . . .
bueno, paro i com diria Montilla, chao nos veiem "luegu" -
història curta : Fantastikus el Bruixot Gegant
Capítol 1: D'excursió
Tot va començar quan vaig anar de colònies amb el col·legi. L'autocar anava pujant per la muntanya per arribar a la casa de colònies. Va començar a ploure a bots i barrals va caure un llamp i va partir la carretera en dos i a sota hi havia el mar el conductor va accelerar i l'autobús va derrapar i al final va aconseguir passar el forat fet peí llamp feia 8 metres d'amplada i una fondària tant fonda que no es veia ni el final.
Aleshores va dir el conductor :- Baixeu jo ja no puc pujar més amunt, després d'això ja no va passar res més, fins que vam arribar a la casa.
Era molt antiga i semblava abandonada, estava al cim de la muntanya i no sé com s'hi aguantava.
Quan hi vam entrar, els monitors ens van dir que ens asseguéssim en rotllana al costat d'una llar de foc enorme, aleshores ens van explicar la llegenda urbana de la casa i el poble.
Capítol 2: La llegenda urbana
En aquesta casa i vivia un bruixot molt poderós li deien Fantastikus el gran (perquè apart de ser un bruixot era més alt que un jugador de bàsquet) ell manava el poble i si cada mes no li donaven el que havia demanat baixava i s'emportava una persona per fer-la servir de conillet d'índies pels seus experiments.
Un dia va baixar al poble i va preguntar pel miner i el paleta del poble quant els va trobar. . .
. . . se'ls va emportar a casa, però aquest cop no per fer experiments com de costum, si no perquè volia que li fabriquessin un túnel que comuniques la casa amb el poble.
Aquest túnel encara existeix està sota una tapa enorme de fusta d'uns sis metres cada banda i te una anella que ni el mes forçut del poble la pogut aixecar.
Vivia tot sol aquí dalt, però també acompanyat pels seus animals: un gat negre anomenat Mixu Pixu, un rat-penat anomenat Bloody i un falcó gegant que era més gran que el propi mag i el feia servir de cavall per anar a altres pobles a robar ingredients pels seus trucs i experiments, també el feia servir per anar al les reunions màgiques on les bruixes fades i bruixots de tots els pobles, ciutats i països hi anaven cada any. Però no se sap ben be del cert però aquell bruixot no l'han tornat a veure mai mes. Hi ha qui diu que se'n va anar, uns altres diuen que va vendré l'anima al diable i se'l va emportar i hi ha gent que creu que el fantasma d'en Fantastikus encara ronda per la casa i se senten sorolls de bombolles i explosions a part de miols i xiulets. Per avui s'ha acabat demà serà un altre dia.
Capítol 3: El camí deis tres bruixots
Ens vam despertar a les 6:30 AM (com a mínim jo, que vaig despertar-me i vaig mirar l'hora) i vam baixar al menjador quant vam haver acabat de menjar la xocolata desfeta que hi havia per esmorzar ens vam posar en camí ja portàvem una horeta ben bona caminant quan vam veure que el camí es dividia en tres camins més i els monitors van dir que ens aturéssim un moment aleshores ens van explicar que aquell camí es deia "EL CAMÍ DELS TRES BRUIXOTS" perquè en Fantastikus es separava en tres trossos per poder anar per a tots els camins alhora i per això aquella trifurcació es deia així.
Aleshores ens vam separar en tres grups i a mi em va tocar el grup del que passava pel camí la dreta. Al cap d'una bona estona de caminar vam passar per una cova amb 2 columnes de pedra (o mes ben dit dues estalagmites i estalactites que s'havien ajuntat i que aguantaven el sostre).
Vaig mirar cap aval,l estàvem molt amunt i avall de tot es veia el mar, la monitora que ens havia tocat ens va avisar :- no mireu avall que encara caureu!
-Aleshores algú em va empènyer, no vaig veure qui era perquè jo esta va d'esquenes i vaig caure...
Capítol 4: M'ofego...
.. . Per sort em vaig poder agafar amb una mà però algú em va trepitjar i aleshores si que vaig caure bastant avall.. .
. . . Em vaig agafar en una roca però estava mig mullada per culpa de la marea i al final vaig caure al mar. I em vaig desmaiar. . .
Quan em vaig despertar em va entrar aigua salada a la boca i me'n vaig recordar, que havia caigut al mar, vaig començar a nedar cap amunt i per sobre meu va passar un peix gegant de sis metres, va passar un tauró el triple de gran que el peix i se'l va menjar després va passar un pop que era el quíntuple que el tauró i el va fer fora mentrestant jo vaig continuar nedant i nedant però semblava com si no em mogués vaig veure que m'havia agafat i vaig pensar que no sobreviuria aleshores va passar una serp marina 50 vegades mes gran que el pop i se'l va menjar.
Quan em vaig despertar, no em vaig empassar aigua i em pensava que havia sortit del mar, però no estava a la platja, estava en un llit vaig mirar al voltant i em vaig aixecar.
Capítol 5: L'amor...
Va entrar una noia anava vestida -o disfressada- d'infermera i va dir ja t'has despertat? I jo vaig dir que si aleshores es va assentar sobre meu i em va posar la mà al front i em va dir ja no tens febre. jo li vaig somriure
i ella també Jo vaig preguntar quin dia era perquè el meu rellotge s'havia espatllat (és clar que era submergible però només 25m i el mar com a mínim en feia 100!!!) Em va dir que era el dia 6 de juny del 2000 (i vaig pensar avui era el dia que tornem cap a casa) li vaig preguntar l'hora i em va dir que eren les 6:30 PM i pensar en veu alta :- falta mitja hora perquè marxi l'autocar - ella em va contestar:- que vols fer, tu tries, et quedes aquí a l'Atlàntida amb mi per sempre o te'n vas?
L'Atlàntida? vaig dir jo estranyat i en aquell moment vaig descobrir que en comtes de cames tenia cua, era una sirena vaig dir:- ensenya-me-la ! - la ...,no, la ciutat. Em va fer de guia per la ciutat perduda era preciosa - la ciutat, eh! D'acord, ho tinc de reconèixer ella també - i vaig decidir quedar-me. Em vaig casar amb aquella sirena que es deia Shiranna. Ella tenia 230 anys i jo 16, (no crec que això us interessi però ho tinc de dir igualment).
Capítol 6: Testament
Ara ja han passat 90 anys, i sóc vell, estic cansat, dèbil, he viscut una vida molt bonica i tranquil·la però divertida i apassionant, mentre escric les meves memòries les hi explico ais meus néts. però al cap i a la fi algun dia em tenia de morir ¿no? . . .
La meva dona, la Shiranna - em trobará a faltar m'estima molt i jo a ella
també - té 90 anys més que quant ens vam conèixer però continua sent igual
de jove i guapa que abans, -crec que fins i tot ha millorat no sé si es possible
però la trobo molt bonica - sigues feliç, sireneta meva, sigues feliç durant tota
l'eternitat no ploris jo també et trobaré a faltar estigui on estigui. . . ¿sabíeu què les sirenes son immortals?
Els hi vaig prometre que d'herència els hi deixaria el meu rellotge espatllat i el
llibre de les meves memòries - ex-quadern d'apunts - a part del testament i aquí estic escrivint els últims
segons de la meva vida, no puc continuar escrivint gaire més sóc vell i m'estic
morint però no per això deixaré de creure en les il·lusions adéu per
sempre............................................- ..................................................- ..................................................- ..................................................- ..................................................- ..................................................- ..................................................- ..................................................- ..................................................- ..................................................- ...............................
-
leyendas urbanas y chistes
¿DONDE ESTÁ EL W.C.?
En cierta ocasión una familia inglesa, pasaba unas vacaciones en Escocia, y en uno de sus paseos, observaron una casita de campo que de inmediato les pareció cautivadora para su próximo verano.
Indagaron quién era el dueño de ella, y resulto ser un pastor protestante, al que se dirijieron para que les mostrase la finca. El propietario se la mostró. Tanto por su comodidad como por susituación fue del agrado de la familia, la que se quedó comprometida atomarla en alquiler para su próximo verano.
De regreso a Londres, repasaron detalle por detalle cada habitación y de pronto la esposa recordó no haber visto el W.C. (Servicio Sanitario). Dado lo prácticos que son los ingleses, decidió escribir al pastor, preguntándole por ello en los siguientes términos.
"Estimado Pastor, soy miembro de la familia, que hace unos dias visitó su finca con deseos de alquilarla para nuestras próximas vacaciones y como omitimos enterarnos de un detalle, quiero que nos indique mas o menos donde queda el W.C."
Finalizó la carta como es de rigor, y se la envió al pastor.
Al recibirla el pastor que desconocía la abreviatura de W.C. creyendo que setrataba de una capilla de su religión, que se llamaba, Well Chapel, contesto a la señora en la siguiente forma:
"Estimada señora: Tengo el agrado de indicarle que el lugar alque Vd se refiere, queda solo a 12 Km. de la casa, lo cual es molesto, sobretodo si se tiene que ir con frecuencia, pero algunas personas llevan la comida y permanecen allí todo el dia, algunos viajan a pie y otros en tranvías y de ordinario llegan en el momento preciso. Hay lugar para 400 personas sentadas y 100 de pie. Los asientos estan forrados de terciopelo purpura y hay aire acondicionado para evitar sofocaciones. Se recomienda llegar temprano para alcanzar puesto, mi mujer por no hacerlo asi, hace 10 años, tuvo que seportar todo el acto de pie y desde entonces no usa este servicio. Los niños se sientan juntos y cantan a coro. A la entrada se les da un papel a cada uno, las personas a las que no alcanza la repartición, pueden utilizar el del compañero de asiento pero al salir deben devolverlo para continuar usandolo todo el mes. Todo lo que dejan depositado allí, sera para dar de comer a los pobres del hospicio. Hay fotógrafos especiales que toman fotografias en diversas posiciones las cuales serán publicadas en el diario de la ciudad, en la sección VIDA SOCIAL, asi el público podrá reconocer a las altas personalidades en actos tan humanos como este"
Asi terminó la carta. Los Ingleses al recibirla estuvieron a punto de desmayarse a pesar de toda su flema y decidieron cambiar de lugar de verano.
De está historia hay diferentes versiones pero en todas ellas la protagonista es una isglesia. -
reproducir (en informatica) definición
En informática, acción de ejecutar un archivo multimedia con un software reproductor adecuado. Pueden reproducirse archivos de audio, video, animación, presentación, diapositivas, etc.
Cada archivo posee un formato que debe reproducirse con un programa reproductor compatible con tal formato, o sea, que posea los códecs necesarios para tal fin.
Algunos reproductores multimedia populares son Windows Media Player, Winamp, MPlayer, Zoom Player, QuickTime, etc. -
como se dice reproducir (sexo) en diferentes idiomas
También se dice:
Argentina: coger, encamar , garchar , culear
Chile: culiar , echar un polvo , rascar la guatita por dentro
Colombia: mojar pavilo
Costa Rica: culear , pizar , sembrar la yuca , culiar , follar , coger
Guatemala: tronar el ejote
Honduras: te voy a mandar los burros , hechar un polvo
Mexico: ponerle jorge al niño , tirar , pisar la rata , parchar , brinco , planchar el traje , subirse al guayabo , joder , matar el oso a puñaladas
Peru: chuculún , tirar
Puerto Rico: chichar
España: follar
Uruguay: garchar
Venezuela: singar , clavar , cojer , zampar , matar , enyucar , echar la salsa
Catalunya: fer l'amor, follar, fer fills. -
TU CUERPO
Que los PIES te lleven por el camino más largo
hacia la felicidad, porque la felicidad son
sólo puntos en el mapa de la vida,
y el verdadero disfrute está en buscarlos.
Que los OJOS reconozcan la diferencia entre
un colibrí y el vuelo que lo sostiene.
Aunque se detenga, seguirá siendo un colibrí,
y es conveniente que lo sepas,
para que no confundas el sol con la luz,
ni el cielo con la voz que lo nombra.
Que las MANOS se tiendan generosas en el dar
y agradecidas en el recibir,
y que su gesto más frecuente sea la caricia
para reconfortar a los que te rodean.
Que el OIDO sea tan fiel a la hora del reproche
como debe serlo a la hora del halago,
para que puedas mantener el equilibrio
en cualquier circunstancia.
Que las RODILLAS te sostengan con firmeza
a la altura de tus sueños y se aflojen mansamente
cuando llegue el tiempo del descanso.
Que la ESPALDA sea tu mejor soporte
y no la carga más pesada.
Que la BOCA refleje la sonrisa que hay adentro,
para que sea una ventana del alma
y no la vidriera de los dientes.
Que los DIENTES te sirvan para
aprovechar mejor el alimento,
y no para conseguir la tajada más grande
en desmedro de los otros.
Que la LENGUA encuentre las palabras más exactas
para expresarte sin que te malinterpreten.
Que las UÑAS crezcan con lo suficiente para
protegerte, sin necesidad de lastimar a nadie.
Que la PIEL te sirva de puente y no de valla.
Que el PELO le de abrigo a tus ideas,
que siempre adornan más que un buen peinado.
Que los BRAZOS sean la cuna de los abrazos
y no camisa de fuerza para nadie.
Que el CORAZÓN toque su música con amor,
para que tu vida sea un paso
del Universo hacia adelante.
(autor desconocido) -
evolució de la trinca a operación triunfo
La Trinca fou un grup de música i espectacle català format per Josep Maria Mainat, Miquel Àngel Pasqual i Toni Cruz. Va ser un dels fenòmens musicals i escenogràfics més populars de la dècada dels 70 i principis dels vuitanta a l'Estat Espanyol. La seva original proposta artística es basava en la crítica social i política sempre des de l'humor i la paròdia, amb atrevides posades en escena.
Publicaren 38 discos de llarga durada entre 1969 i i 1989. Després de moltes actuacions en platós de televisió, el 1986 van dirigir un programa propi (No passa res!) a TV3, que fou un èxit d'audiència i els reportà un Premi Ondas de televisió.
1987 fou un any clau en la carrera del trio de Canet de Mar. Aquest any van publicar el darrer disc de la seua carrera (Marro) i van fundar una companyia de producció audiovisual: Gestmusic. Fou l'any en què farien un gir a la seua carrera, abandonant la música i els escenaris per dedicar-se a la producció televisiva des de darrere de les càmeres.
Van crear Gestmusic en un moment clau en el panorama audiovisual de l'Estat Espanyol: hi coincidia la proliferació de televisions autonòmiques i locals. Tot açò donà a Gestumisc la possibilitat de treballar en multitud de projectes, molts dels quals van obtenir grans èxits d'audiència.
Cinc anys després, un dels components del trio, Miquel Àngel Pasqual, va abandonar la companyia i va vendre una part de Gestmusic a una de les multinacionals més potents del mercat audiovisual, l'holandesa Endemol.
Amb l'arribada del capital holandès, Gestmusic Endemol es va convertir en una de les productores més importants del món. Sota la direcció de Josep Maria Mainat i Toni Cruz, i la incorporació a la cúpula directiva del germà del primer, el periodista Joan Ramon Mainat, va concebre programes d'entreteniment que batrien tots els rècords d'audiència a l'Estat Espanyol, com Crónicas Marcianas o Operación Triunfo.
L'any 2007, 20 anys després de la dissolució del grup, sortí a la venda un recopilatori de les seves millors cançons.
extret de wikipedia -
la trinca informació
LA TRINCA ha estat un dels grups més populars de la Cançó Catalana, la seva fama es va mantenir quasi inalterable des del 1969 (any que van gravar el seu primer disc), fins al 1987, que van fer el darrer. Molts dels seus discos van ésser èxits en vendes i les seves actuacions en directe sempre eren molt aplaudides pel nombrós públic que hi assistia.
Els nois de LA TRINCA van saber complementar la música amb l'espectacle, a vegades molt proper al fet teatral i molt lligat a l'humor popular, sobretot quan es tractava de la crítica, la paròdia o la ironia. Van ser la cara alegre i humorística de la cançó, la cara crítica, poca-solta i desvergonyida d'un moviment que sovint ha estat massa seriós.
LA TRINCA van ser els trobadors d'uns anys difícils, anys de recuperació de les llibertats usurpades pel franquisme, i amb les seves cançons eloqüents i iròniques desmitificaren molts dels vells tabús de la societat que es despertava amb la jove democràcia.
Ara, ells ja formen part del nostre passat, i seria una llàstima que tots els esforços, la popularitat i els èxits aconseguits quedéssin en l'oblit (molts així ho voldrien), és per això hem decidit esmerçar una mica del nostre temps per a realitzar aquesta pàgina web, per tal de poder reviure, recordar i omplir de contingut els nostres records.
Per a tots aquells que no van conèixer LA TRINCA (els nois i noies que ara gaudeixen de grups com Els Pets, Lax'n'Busto, o altres), els volem explicar a través d'aquesta web qui foren un dels primers grups de la Cançó Catalana, i paral·lelament, omplir de contingut l'espai existent a internet pel que fa a la Cançó Catalana. Hi ha pàgines dedicades a la Maria del Mar Bonet, Raimon, Lluís Llach, i altres. Ara també LA TRINCA.
http://usuarios.lycos.es/latrinca/20anys.htm
http://usuarios.lycos.es/latrinca/historia.htm
http://usuarios.lycos.es/latrinca/discografia....
http://usuarios.lycos.es/latrinca/fotos.htm
http://usuarios.lycos.es/latrinca/queshafet.ht... -
curiosidades del teatro
porque se les dice a los actores "molta merda" mucha mierda antes de la función?
porqué antes al teatro se iba con carros tirados de caballos y entonces si habia mucha mierda queria decir que era muy buena y que habian ido mucha gente a verla.
porque en el teatro no se puede ir de amarillo?
esta no la se si alguien la sabe que me lo diga,en fin os dejo deberes he he que cabrooon!!
